6 de nov. 2012

Manel Fondevila, "la crisis está siendo un éxito"


El 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, Manel Fontdevila, conegut dibuixant, va compartir una estona amb els lectors del Prat que es van acostar al Cèntric, malgrat ser un dia una mica especial amb un matí molt plujós i amb un llarg pont per endavant.
L’activitat estava emmarcada en el Festival 4 raons per una banda sonora, un festival musical que pretén anar més enllà de la música i per això en l’edició d’enguany ha convidat tota mena d’artistes compromesos amb la realitat que els envolta.

I aquest compromís és el que en Manel Fontdevila ens ha anat desgranant al llarg de la  seva xerrada. Fill de Manresa fa les primeres passes com a dibuixant en els convulsos anys 80, on la gent tenia una gran consciència social i tenia ganes de “fer coses”. El 1982 comença a dibuixar diàriament pel diari local Regió 7, posteriorment arriba a Barcelona on prova fortuna publicant a El Vívora, Makoki, Cairo y Tótem, revistes que més tard o d’hora acaben tancant. Fins que finalment acaba consolidant-se amb el Jueves a partir del 1993 fins avui.

El Jueves és una revista que neix el 1977, un cop Franco ja és mort i neix sense lligams amb el passat, per això permet als seus dibuixants ser crítics amb la realitat del país, sent políticament incorrectes, fet que en Fontdevila considera que no passava amb altres publicacions que feien el que es deia “l’humor intel·ligent” però que com diria en Monegal no “mossegava” i no podia ser irreverent, perquè tot té un límit. Bona prova és la polèmica portada del Jueves que va fer juntament amb Guillermo Torres, el 2007, on sortien el Príncep Felip i la Leticia mantenint relacions sexuals per aconseguir el xec-nadó, i que va ser criticat per molts companys de professió per sobrepassar els segons ells suposats límits ètics, i que va ser considerat pel Jutge Juez del Olmo com un cas de injúries a la corona. Segons Fontdevila això no hagués succeït mai a un país com per exemple França on la llibertat de premsa es considera un dret fonamental i no només en la teoria sinó també a la pràctica. Quan va sortir la famosa vinyeta on es ridiculitzava Mahoma l’editorial on es va publicar va patir un atac amb bomba que va destruir l’edifici, i el mateix dia un diari d’idees oposades va oferir les seves infraestructures per a què la publicació pogués treure el seu següent número a la llum. Fontdevila creu que això a Espanya seria impensable. I parlant sobre Mahoma, Fontdevila reflexiona sobre la responsabilitat que té un dibuixant a l'hora de fer la seva feina. Es pot dibuixar a Mahoma? El nostre convidat considera que no sols es pot si no que s’ha de fer, només pel sol fet que està prohibit, però al mateix temps pensa en les conseqüència que això pot comportar a terceres persones que viuen en països musulmans i que una vinyeta seva pot posar en perill, així que abans de publicar sobre alguns temes s’han de pensar molt bé les coses i és que FER RIURE ÉS UNA ARMA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada