26 de jul. 2012

Cloenda del festival de poesia del Prat


Ahir dimarts es va completar la vuitena edició del Festival de poesia del Prat. Els quatre dimarts de juliol han vist com diferents espais de la ciutat acollien les actuacions i lectures. 

23 de jul. 2012

Recomanació: La pell freda. Albert Sánchez Piñol

La novel•la està escrita en primera persona, el personatge principal, un antic militant de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), Kollege, desenganyat de la lluita política per la independència d’Irlanda, desembarca en una illa minúscula del sud de l’oceà Atlàntic per encarregar-se d’una petita estació meteorològica, i ens explica una successió de records i vivències a l’illa en forma de memòries. La lectura de les primeres pàgines ja ens permet identificar l’element que fa evolucionar l’obra i mou els personatges, la por, que també influeix en el lector, en la seva lectura. A l’obra es respira una por atàvica, irracional, molt passional que entronca amb comportaments humans molt antics. Una lectura acurada ens fa reflexionar sobre temes universals com, el comportament dels humans en situacions límits i la violència contra els més febles. Altres elements que conté la novel•la són fantàstics i de terror i ens permeten fer analogies amb obres clàssiques juvenils, El senyor de les mosques de William Golding, L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, Robinson Crusoe de Daniel Defoe... També trobem elements de ciència-ficció, ja que apareix una espècie intel•ligent i incomprensible per a l’home. L’autor utilitza els personatges-monstres com si fossin un mirall on recrear-se i reflexionar sobre el comportament moral de la humanitat. Pot ser el lector es veurà immers en la disjuntiva de respondre a si mateix preguntes: qui són els monstres?, on són?. Albert Sánchez Piñol va escriure La pell freda l’any 2002 i ràpidament es va convertir en un best seller, més de 30.000 exemplars venuts en 14 edicions, la qual cosa la converteix en una de les novel•les catalanes més traduïdes.

20 de jul. 2012

Recomanació: Pallassos i monstres. Albert Sánchez Piñol

La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Atracció i rebuig. Curiositat i morbo. Això és el que en un primer moment ens empeny a fer-li una ullada a Pallassos i Monstres, obra de divulgació d’Albert Sánchez Piñol. Tant si t’apassiona la crònica contemporània mundial, en general, i africana en particular, com la psicologia, l’antropologia i/o la sociologia, aquest llibre d’història, rigorós i amè, val la pena tenir-lo en compte. Idi Amin Dada, Uganda; Bokassa, República Centreafricana; Mobutu, Congo; Sekou Touré, Guinea; Macías i Obiang Nguema, Guinea Equatorial... Noms exòtics de dictadors africans que amaguen personalitats estrambòtiques (Pallassos) i egos exacerbats (Monstres). Éssers mediocres que es van creure déus. Quines circumstàncies els van envoltar per arreplegar tant de poder en les seves mans?

13 de jul. 2012

"Jo recomano" Lídia Heredia

Aquest curs lector hem tancat el cicle "Jo recomano" amb la Lídia Heredia, que ha volgut compartir les seves lectures preferides amb els lectors del Prat.

La periodista ha fet un petit recorregut al llarg de la seva vida a través dels llibres, començant des de la biblioteca de l'avi, un gran lector que sempre li deia “quan llegeixis Shakespeare ja ho hauràs llegit tot”. Però ella no va començar pel gran dramaturg anglès, sinó que com a referència a la seva infantesa lectora ens parla de “Sin noticias de Gurb” com un llibre divertit, fàcil de llegir i que obre les portes a seguir llegint en general i a sentir un cert interès per capbussar-se en el món del seu autor, Eduardo Mendoza. Qui no s’ha trobat rient sol amb la història d’aquest extraterrestre disfressat de Marta Sánchez?

3 de jul. 2012

Recomanació: Antonio B. el Ruso, ciudadano de tercera. Ramiro Pinilla

Barcelona: Tusquets, 2007.
Basada en fets reals, aquesta és la narració en primera persona de la vida d’un home, des del seu naixement a un poble de Lleó (La Cabrera) a principis dels anys trenta fins els anys setanta, sota el règim franquista. Antonio B. arrossega una existència dura, on es veu obligat a robar per menjar, és abandonat per la seva mare, els veïns l’odien i l’autoritat el maltracta constantment. Coneix més d’una presó i fins i tot el manicomi. Serà més endavant què arribarà al País Basc i allà podrà refer la seva vida i fer les paus amb la societat i amb sí mateix.